Per a molta gent estressada i accelerada, parlar amb una persona amb quequeig pot ser incòmode i inoportú

És innegable, i diàriament ho podem constatar amb una ullada per poc atenta que sigui al nostre voltant, que ens trobem de ple en el segle de les presses, de les corredisses, de l’estrès i la poca paciència. Aquests detalls, d’una manera conjunta, són, per tant, tan clars com evidents i incontestables. Com he informat i divulgat en ocasions anteriors, el minúscul grup –minúscul en percentatge- de població afectada de…

Llegir més

Molta gent fluïda, quan hi parlem, no dedueix que tinguem tartamudesa: pensa que som persones insegures i nervioses

És del tot comú que, o bé per desconeixement o bé perquè la gent fluïda no sol pensar que el seu interlocutor pot tenir tartamudesa, per com és aquest un trastorn tan minoritari, que en moltes ocasions aquells i aquelles que tenim quequeig hem donat la impressió que estem nerviosos o som insegurs. Doncs bé, probablement, pot ser qui ni una cosa ni l’altra. El que ens passa, simplement, és…

Llegir més

És habitual que un afectat de quequeig demani en un restaurant un plat que no li entusiasmi, però que li sigui més fàcil de dir al cambrer

Una de les particularitats més rellevants en la conducta i l’actitud d’un afectat o afectada de quequeig és la tensió que se sol produir abans de parlar. Aquest detall significatiu ja l’he comentat en anteriors ocasions, però ara ho vull aprofundir en un aspecte concret, quan és l’hora de demanar al cambrer o cambrera aquell plat que, en el restaurant, ens ve de gust menjar. Així, donant una ullada atenta…

Llegir més